INICI

Confesso que aquesta perifèria en la que circulo, lluny dels grans circuits comercials i els mitjans de comunicació, ha estat fins ara un refugi confortable. La calidesa del tracte directe amb els lectors em permetia sentir-me com en una abraçada que em recompensava amb escreix per l’esforç realitzat. Però ja fa massa temps que em pregunten on es poden trobar els meus llibres i quina és la meva adreça web i jo contesto vacil·lant que no sé…, que s’han de demanar amb molta insistència i que això d’Internet no ho domino… Fins que finalment, no sense un temor absurd que sempre m’acompanya, obro una finestra al món des on mirar i ser mirat, un blog que m’obligarà a tenir resposta quan em preguntin què faig, on sóc, i qui sóc. Vaig néixer l’u de febrer de l’any 1953 al barri de l’Eixample barcelonès. Em van portar a un col·legi de monges que em renyaven sovint perquè feia tantes faltes d’ortografia que segons elles jo no serviria “ni per a secretària”; aquesta frase, degradant per a les beneïdes secretàries d’ofici admirable i imprescindible,  em va torturar durant tot el batxillerat i els anys d’universitat, havent de calcular sempre els punts que em rebaixarien per les faltes que sens dubte faria, fins a l’extrem que un cop acabats els estudis em vaig negar a escriure cap informe clínic, ni cap altre cosa que no fos la llista de la compra. Em vaig dedicar a la psicologia per tal d’esbrinar quines podien ser les causes de tanta dissort i ajudar a altres amb handicaps semblants; però va ser la psicoanàlisi la que em va fer veure la importància de les paraules i em va permetre obrir un gran ventall de possibilitats, al treure una preposició de la maleïda frase que sense la partícula “ni” tenia un sentit ben diferent! I trenta anys després d’aparèixer aquella sentència que ara descobria absurda, vaig apreciar la gran riquesa del llenguatge, el vaig estimar més encara i em vaig decidir a escriure.

 
Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | 7 comentaris