INICI

Confesso que aquesta perifèria en la que circulo, lluny dels grans circuits comercials i els mitjans de comunicació, ha estat fins ara un refugi confortable. La calidesa del tracte directe amb els lectors em permetia sentir-me com en una abraçada que em recompensava amb escreix per l’esforç realitzat. Però ja fa massa temps que em pregunten on es poden trobar els meus llibres i quina és la meva adreça web i jo contesto vacil·lant que no sé…, que s’han de demanar amb molta insistència i que això d’Internet no ho domino… Fins que finalment, no sense un temor absurd que sempre m’acompanya, obro una finestra al món des on mirar i ser mirat, un blog que m’obligarà a tenir resposta quan em preguntin què faig, on sóc, i qui sóc. Vaig néixer l’u de febrer de l’any 1953 al barri de l’Eixample barcelonès. Em van portar a un col·legi de monges que em renyaven sovint perquè feia tantes faltes d’ortografia que segons elles jo no serviria “ni per a secretària”; aquesta frase, degradant per a les beneïdes secretàries d’ofici admirable i imprescindible,  em va torturar durant tot el batxillerat i els anys d’universitat, havent de calcular sempre els punts que em rebaixarien per les faltes que sens dubte faria, fins a l’extrem que un cop acabats els estudis em vaig negar a escriure cap informe clínic, ni cap altre cosa que no fos la llista de la compra. Em vaig dedicar a la psicologia per tal d’esbrinar quines podien ser les causes de tanta dissort i ajudar a altres amb handicaps semblants; però va ser la psicoanàlisi la que em va fer veure la importància de les paraules i em va permetre obrir un gran ventall de possibilitats, al treure una preposició de la maleïda frase que sense la partícula “ni” tenia un sentit ben diferent! I trenta anys després d’aparèixer aquella sentència que ara descobria absurda, vaig apreciar la gran riquesa del llenguatge, el vaig estimar més encara i em vaig decidir a escriure.

 
Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a INICI

  1. Eva Queralt ha dit:

    Hola Mariona,
    fins ara no havia tingut temps de mirar-me amb calma el blog… i és genial! Encara no he llegit cap novel·la teva, però m’agrada molt el que has escrit al blog.
    ànims!

  2. Dalia ha dit:

    Me ha impresionado volver a comprobar el valor de “las palabras”. Creo que es Lacan , dentro de su línea psicoanalítica quién le dio el máxim ovalor a la palabra. Una palabra me persigue desde hace 45 años. no la puedo ve ni escrita ni escucharla. Me da fovbia , terro o pánico. son segundos, mas bien decimas de segundos. Hace sesi o siete años descubrí, manejando algunas de las herramientas que me dio el psicoanalisis, que aquella palabra es la sustituta de “placer”. A aprtir de ahí, la gran lucha para permitirme el placer. nada fácil, pues tantos años a mis 61, no han pasado en balde. Palabras, una sola palabra, com otu “ni”.
    Deseandote lo mejor, disfruta d ela vida a tope.
    dalia

  3. soco morales ha dit:

    M’agrada molt aquest blog, espero comentaris del teu viatge per l’Africa.
    Ens agradarà també si pots penjar imatges. Molta sort

  4. Mireia ha dit:

    Hola Mariona. Ha estat per casualitat que he anat a parar al teu bloc (tot i que penso que les casualitats no existeixen). M’ha agradat molt llegir-lo. Una forta abraçada.
    Mireia

  5. Jaume ha dit:

    Bona tarda Mariona,
    L’enhorabona pels comentaris de’n Saladrigas i per aquesta web tan xula.
    Un petó i una abraçada.
    Jaume

  6. Hernán ha dit:

    Mariona,
    Me llena el alma encontrar este rincón tan tuyo y que nos has permitido compartir.
    Eres una de esas hermosas personas que tengo el inmenso placer de haber conocido por esas vueltas en que nos lleva la vida, de tanto en tanto.
    Un abrazo de oso.
    Hernán

  7. xevi ha dit:

    Un dilluns, en principi com qualsevol altre on seus a la cadira, avui tenim visita. La casa tomada un text amb un punt de vista diferent d’una escritora, només començar la seva intervenció fa referència a un relat que em deixa pensatiu. Aquest dia ja no és un de tants altres. Gràcies Mariona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s