juny 2010: Com un cranc m’he amagat al cau, m’he protegit absurdament de sentiments intimidadors, i he menyspreat la poesia. Però ara, quan canvio de casa i de tantes altres coses, despullada d’una closca feixuga que no em deixava avançar, rescato tan sols, entre les innumerables caixes que van al soterrani, la dels llibres de poemes i les llibretes del meu diari, on hi trobo esborronats, a vegades fins i tot escrits a llapis per fer més feble l’empremta que deixen, alguns escrits que potser es podrien considerar poetics.
Campanes ingrates:
campanes
El primer és un “poema” amb data i sense títol, escrit en la primera pàgina d’una llibreta, on tot seguit hi ha els apunts de la novel·la El fil d’Ariadna. Recordo que sortia de classe de català, acabàvem a les 12 del migdia i les campanes del monestir de Sant Cugat solien tocar l’Àngelus. M’agradava escoltar-les mentre travessava els jardins passant vora els murs de pedra amb la rosassa immensa, però aquell dia un so esquerdat i monòton em va obligar a admetre que la mort és part de la vida, i cal acceptar-la quan arriba, sovint al final de la malaltia.
El segon té títol però no té data, i està en l’última pàgina de la mateixa llibreta, probablement escrit en algun paper, en una data propera, i copiat més tard, ja que està més polit que l’anterior. El vaig fer per al meu fill adolescent.
El tercer, sense títol ni data, està en un diari entre el quatre i el set de febrer del 2006, fa una referència evident a la mort del meu marit, i per això està escrit en castellà, llengua en la que parlàvem entre nosaltres.
L’últim pot haver estat escrit entre el 07-11-2005 i el 09-10-2006, no puc recordar la data, potser era primavera, però sí que hi havia una paraula que no m’agradava i la vaig deixar perquè no en trobava cap altra; ara he canviat tot el vers per eliminar-la. Fa referència a algú que encara no havia aparegut en la meva vida.
Al septembre 2010 vaig tenir la sort que es formés, a l’escola d’escriptura de Ateneu barcelonés un taller de poesia amb gent que, com jo, estava en llista d’espera. Tenim de professora la Laura López i la seguim amb el mateix entusiasme que ella ens transmet. Jo descobreixo una font que raja sempre, tenia l’aixeta tancada i no ho sabia. Un parell d’exercicis:
02-03-2011
MORT MENTIDERA
Tan sols la mort ha estat capaç
de tornar-nos l’abraçada,
lladre d’amics, lladre de tot,
la mort tant forassenyada
ha vingut a ajuntar en un,
tots els dols d’una vegada.
I la mort, tan mentidera,
diu que l’amor viu encara.
5 de novembre de 2010
SIS VERSOS MONORIMS
Ai!, m’he oblidat d’estimar,
va dir-me a mig esmorzar.
Vaig agafar un tall de pa,
per fer el camí l’endemà,
i vaig travessar el llindar.
Apa home, ves a cagar!
02-12-2011
DISSABTE
Demà serà dissabte.
Un dissabte hebreu,
una treva,
sols un lapse.
O, qui sap…,
pot ser una Pasqua.
04-03-2012
SORRA
Sorra que corre, sorra que amaga, sorra que esborra;
sorra que calla i s’esmuny entre dits d’intempèrie;
sorra que colga el secret dels amants,
caigut i perdut entre milions de grans.
Crec que ho estic fent al revés i que això hauria d’anar al cap d’amunt, però ves… mira-t’ho com més t’agradi.
05-05-2012
LA LLUNA (abril 2011)
“L’important a la vida és saber si la lluna creix o minva”, va dir el poeta.
Jo la buscava i l’oblidava,
ella sortia i s’amagava,
ara creixo, ara minvo,
ara hi sóc, ara no hi sóc.
Una nit vaig dir: l’atrapo!
Vaig deixar, damunt la sorra,
la roba i les cadenes,
i em vaig fondre, lleugera,
en la seva llum serena.
25-05-2012
NUS llegirem a l’H-Original, el dijous dia 14 a les 19.30.
No sé si ho farem despullats o nuats, però ho farem, tan se val de quina manera, la poesia és metàfora, no?, i el llenguatge, no és metafòric tot ell?, doncs recitarem els nostres poemes nuats o despullats, cada u que s’ho agafi com vulgui. Som un grup dels tallers de poesia de l’Ateneu barcelonès.
NUSOS NUS a L’H-ORIGINAL
NUSOS NUS a LE JARDIN
I anar fent camí de versos, la foto és Al Catllar, agost 201211-05-2013:
Hem fet un llibre, només falta nuar-lo! 
- el dia 8 de juny el presentem al Gravat de Vic
i el dia 13 a l’H-Original de Barcelona
20-05-2013:
I ara tenim un blog: http://nusosnus.wordpress.com/
30-05-2013
Ja està nuat i embolicat i tot!
13-10-2014:
Del CALENDARI DE TARDOR que vaig escrivint cada dia des del 27 de setembre fins el 31 d’octubre (aquesta és la intenció) el poema és el del dia
06-10-14:
una saupa m’ha mirat indiferent,
dues guiules han fugit cuita-corrent,
serranets, xics com mosques, anaven fent,
però l’aigua, el sol, la sorra i l’aire
m’estaven besant i acaronant la pell.
16-10-2014:
S’ha perdut l’ocell, camí dels aiguamolls.
Dret dalt de la roca, talaia el més enllà.
Inquiet, busca la guia dels seus companys.
Corb-marins i gavians passen voleiant
indiferents als neguits i les penes
del desventurat emigrant.
DES DE LA PERIFÈRIA 