A punt de neu

 

Al juliol del 2009 va sortir a la llum A punt de neu, em va fer esperar i neguitejar. L’editor em discutia les comes i el canvi de registre (sempre discutim l’editor i jo, cosa que està molt bé), però jo insistia en que el registre era diferent perquè la novel·la era diferent, i per tant també el llenguatge i la puntació, i al final va arribar a la conclusió que sóc versàtil, i que això és una qualitat, així que tothom content. Ell és fan de Màxima, però alguns em diuen que A punt de neu és la millor, hi ha gustos per a tot. El que jo sé és que respon a un altre moment de la vida, i parla d’altres temes, de la dificultat d’ajustar el canvis socials als valors heretats dels nostres predecessors, a través de l’afany de la protagonista, Laura, una noia en la trentena, d’intel·ligència brillant i molt poc sentit pràctic de la vida, i la seva àvia que representa tot el contrari, i haig de dir que si sempre acabo estimant els personatges com si fossin fills, en aquest cas l’àvia i el Juanito, un secundari molt principal, van ser els meus preferits.