Origen: Tambakunda

19-06-2014
Ja tenim data de sortida de la publicació de la versió en castellà per l’editorial Urano! 

07-04-2013
Ha arribat. El llibre ja és un fet, el publica Brau edicions. La portada l’ha dissenyat en Leonard Beard. El text és exactament el que jo vaig enviar a l’editorial però el títol l’hem canviat. A vegades els títols sorgeixen de bon començament, a vegades és el text qui dóna la clau i a vegades, com en aquest cas, cal un debat. Origen: Tambakunda, ha estat el que he triat de la llista proposada per l’editorial pel contingut i per la sonoritat. Podria parlar abastament d’aquestes dues paraules però ho deixaré en el petit plaer de reivindicar un lloc al món: Tambakunda.

la portada!

la portada!

12-05-2012
Seguim esperant… Confiem en els bruixots que han dit que el llibre sortirà.

02-12-2011
El llibre ja està acabat i enviat a les editorials des del mes de setembre. Cal esperar. Ningú diu res. Sí, em diuen coses els lectors: “i el llibre?, quan sortirà?, i en Samba, ja està punt?, avisa, sobretot!, el presentarem aquí, farem un col·loqui, el presentarem allà…” Però jo ja només puc esperar i prou. I no obstant la història està tant viva..!

Samba bu n’daw, que vol dir Samba el petit, és de moment el títol de la novel·la que pretenc escriure. En aquest blog en dic Camí de Tambakunda perquè encara sóc a l’inici, i una de les coses que faig és anar a conèixer in situ la família i el lloc d’origen del protagonista. “Counda” segons l’ortografia francesa però pronunciat “kunda”, vol dir can, o sigui “casa d’en” o casa dels”, per tant Tambacounda significa can Tamba; em sembla, doncs, prou significatiu.

Ja fa molts anys, potser 12 o potser 20, qui sap, solíem anar a prendre una cervesa havent sopat, al bar 1869 de l’antiga platja de les barques a L’Escala; allà hi havia un cambrer senegalès amb molta més elegància que professionalitat, estudiant de filologia, amb qui sovint xerràvem quan marxaven els turistes a l’hora de plegar. Tenia la il·lusió de tornar al seu país i contribuir al canvi social que desitjava, participant en la política per contrarestar la corrupció. Un d’aquest dies, deuria notar la cara d’absoluta ignorància que jo feia quan em parlava de l’imperi mandinka, perquè em va preguntar si sabia alguna cosa sobre la història d’Àfrica i, avergonyida, vaig haver de confessar que només m’havien fet aprendre els grans rius, el Kilimanjaro, el desert del Sahara, i els noms d’uns “països” amb fronteres fetes amb regla sobre un paper pels colonitzadors europeus, a part d’això, res de res. Des d’aleshores sempre he volgut saber una mica més, i ara em sento com si, parlant d’un africà en un llibre, pogués pagar una petitíssima part d’un deute general. O sigui que té raó el meu amic Àlex Alsina quan em diu que si la novel·la anterior es diu A punt de neu, aquesta s’hauria de dir El gra de sorra. Però no, Àlex, de moment és diu Samba bou ndao.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s