Una amiga em va dir que havia publicat una novel·la juvenil, i que em podia presentar la directora editorial de la col·lecció. Vam celebrar el naixement del seu llibre i la nostra amistat, però jo no tenia un altre text entre mans i cap història al cap que pogués encaixar. Més o menys per aquell temps el meu home i jo volíem fer un viatge de noces (al cap de vint-i-cinc anys de casats) i metre enraonàvem sobre el com i el on anar, vàrem rebre un e-mail des de Santiago de Cuba d’un desconegut que em deia que tenia a la meva disposició el certificat de matrimoni dels meus besavis, un document que jo havia buscat quasi fins a la desesperació per escriure Màxima, i ja no en vam dubtar, cap a Cuba! Allí ens passaven tantes coses, que jo li deia a cada moment: “me’n surten dues”. Em sortien dues novel·les en comptes d’una, i en tornar la meva amiga, que ho és, una bona amiga, em va presentar la directora editorial, li vaig proposar el meu projecte i em va dir que sí. Així va néixer aquest llibre que comença amb l’arribada d’un correu electrònic i descriu les aventures d’un noi que viatja a Cuba buscant-ne l’emissor, que és un suposat cosí.
DES DE LA PERIFÈRIA 