Vaig escriure El fil d’Ariadna en aquest temps “sabàtic” que em vaig prendre per reorganitzar la meva vida sense pensar que la reorganització esdevindria reorientació. Omplia una llibreta d’apunts i capítols, que passava a l’ordinador de casa quan feien partits del Barça, úniques estones en que ningú l’utilitzava ni em deia res. Fins que, veient que la cosa era més seriosa del que em pensava, vaig sotmetre a crítica les pàgines que tenia, vaig fer tallers d’escriptura, i per últim li vaig donar el text a un editor, que sorprenentment em va dir que me’l publicava, estalviant-me el tant anunciat viacrucis pel món editorial. A més, en la llista de premis als que ingènuament havia pensat presentar-me, n’hi havia un, el premi DONNA, que no el donava cap empresa sinó una associació cultural i l’ICD, i vaig quedar finalista!
A la contraportada hi diu que la novel·la es va covar entre les obres de Freud, seminaris de Lacan, sofregits de ceba, mates d’hortènsies i roba estesa. I també diu que la protagonista, podrà experimentar el plaer de viure quan s’enfronti a la por de fer-ho per ella mateixa.
Des d’ara, però, si algú vol aconseguir El fil d’Ariadna me l’haurà de demanar a mi, perquè la competència ferotge del món comercial ha eliminat del mapa l’editorial Deriva que triava i mimava els seus llibres com si fossin objectes amb ànima.
Maig de 2012: Internet dóna una nova oportunitat a aquesta novel·la, Hakabooks l’editarà en format digital, aviat es podrà “baixar”.
DES DE LA PERIFÈRIA 